divendres, 6 de novembre del 2009

Mal de molts...

Jeia al sofà del menjador, mirant un programa estúpid. Anava donant copets amb el bastó d’esma, sense pensar que els poguessin sentir al pis de sota. Però tot era silenci fora dels crits del presentador. Ara i adés sentia l’atac de tos d’una moto trucada que passava pel carrer.
Va deixar caure el bastó i va enfonsar-se les mans als cabells. Va mirar el terra enrajolat. Era d’un color tan insípid que feia venir fred. Es va cordar el barnús i va tancar la finestra. Els últims raigs de sol ataronjats s’escolaven per la part alta de l’edifici. El pati interior, ple de flors i plantes exòtiques, era fosc.
Va anar a la cuina i va preparar unes torrades amb formatge. Va endur-se el plat al menjador per acabar de veure el programa, però soroll de les seves queixalades no li deixava sentir el que deien dos contertulians. Va desviar la mirada a la esquerra del televisor, on hi havia un retrat de la Cinta. Al costat n’hi havia un altre del dia que es van casar i , a la vora del llum, una foto del Joan de petit, quan encara estava bé de salut. La Cinta també feia bona cara.
Les molles li queien a la falda i al terra. Se les va espolsar sense fixar-s’hi. El rellotge va marcar les onze de la nit, però no se’n va adonar fins al desè toc. Com si fos un ritual, es va aixecar, va apagar la tele, va guardar el plat i els coberts i es va connectar el sonotone.
Tenia preparada una cadira al costat de la paret de la seva cambra. S’hi havia posat un coixí per tal de no fregar-se la nafra que li havia sortit a la natja. Si va asseure i va col·locar l’orella contra la paret. A uns metres, l’Antonio i la Lupe discutien a crits, com cada nit. Avui, ella li recriminava que tornés borratxo i olorant a puta. Ell, enfurismat, li deia que no era ningú per dir-li què havia de fer. Ella li va dir fill de puta. Després es van sentir quatre bufetades i uns plors.
Fregant la paret amb la mà, i acostant més l’orella, va somriure.
-Ai, Antonio, ets un cas...
-¡Desgraciada, te lo mereces!- va cridar l’Antonio.
-Bona nit als dos.- va dir ell.
Es va posar al llit i va deixar una estona la llum de la tauleta de nit oberta, mentre acaronava el retrat de la Cinta.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada